Des dels seus orígens l'activitat humana produeix transformacions en el seu hàbitat, que durant mil·lennis van tenir abast limitat. És a partir de la Revolució Industrial amb la força de les màquines quan es va assolir la capacitat de produir canvis ambientals a gran escala. La creença de que els recursos eren inesgotables i el creixement il·limitat va impulsar l'explotació descontrolada.

L'Arquitectura va acompanyar aquest desenvolupament històric amb l'ús de nous materials i tècniques que van possibilitar un creixement desmesurat de les ciutats i l'exportació de formes constructives alienes al medi on s'implantaven.

A la segona meitat del segle XX es van fer visibles els símptomes d'aquest mal que es va cobrar l'existència d'incomptables ecosistemes amenaçant l'estabilitat global. Des de diferents àmbits es va comprendre llavors que una vegada destruït l'equilibri seria molt difícil compondre un de nou per preservar la sostenibilitat.

Amb l'objecte de delinear polítiques internacionals per posar fre al deteriorament ambiental, les Nacions Unides van desenvolupar successives cimeres, anomenades Conferències de l'ONU sobre el medi ambient que es coneixen com Cimeres de la Terra, la primera es va celebrar el 1972. En aquestes cimeres es va establir l'expressió "Desenvolupament Sostenible", concepte basat en 3 pilars: Societat, Economia i Medi ambient.

El 2015 es va desenvolupar a París la Conferència de Parts de la Convenció Marc sobre el Canvi Climàtic de les Nacions Unides (COP21 / CMP11) per un acord universal sobre el clima.

Les successives Conferències de parts van buscar portar a la realitat el que s'ha acordat a París. La próxima (COP 28) tindrà lloc a Dubái en novembre-desembre de 2023.