Nascut el 1852 a Reus, província de Tarragona, Antoni Gaudí va estudiar a Barcelona, a la recentment creada Escola d’Arquitectura. Va complementar els estudis amb el treball com a delineant d'arquitectes i enginyers i en tallers d'artesans. D’aquesta etapa destaca la col.laboració amb Joan Martorell Montells, que es va perllongar després de la seva graduació en 1878. A travès d’aquesta cooperació Gaudí es va relacionar amb Eusebi Güell, figura prominent de la societat barcelonina. De la seva confiança i identitat d’idees van sorgir moltes de les extraordinàries obres que admirem avui. Va ser també als inicis de la seva carrera quan assumeix el treball en la que es convertiria des de llavors en la obra que li va acompanyar al llarg de tota la seva vida: el Temple de la Sagrada Família en Barcelona.
Els anys de tasca professional de Gaudí com arquitecte s’inscriuen en les etapes del “modernisme català”, que va ser la versió local de la potent renovació de l’art en Europa a finals del segle XIX. La modernitat que representaba aquesta visió antiacadèmica i que dsafiava les normes clàsiques de composició va explorar les possibilitats dels nous materials es va manifestar amb tota la força del seu esperit lliure i avantguardista. En l'àmbit en què es va desenvolupar Gaudí se li va sumar una revisió local de l'arquitectura gòtica, a l'influx de la recuperació dels valors culturals tradicionals.
Així, infinitat de detalls decoratius inspirats en aquell període de l'arquitectura van conviure amb les composicions asimètriques, les sinuositats, les volumetries escultòriques, i més tard amb l'arquitectura que combinava aquestes amb els plànols i les línies rectes, en els successius moments que van marcar aquesta corrent que va començar al voltant de la dècada de 1870 i es va estendre fins ben entrat el segle XX. L'obra de Gaudí va conviure amb totes les fases del modernisme, rebent la influència de cadascuna, però superant àmpliament la vocació decorativa que va ser una de les principals característiques d'aquest moviment artístic.
La tasca de Gaudí al llarg de gairebé mig segle d'exercici professional va abastar majoritàriament edificis residencials i religiosos. Entre els primers destaquen, a més de les obres per Güell, les cases Milà, Batlló, Calvet i Vicens. Les obres de caràcter religiós li van ocupar des dels seus primerencs anys amb diversos projectes d'altars i retaules, per madurar després en edificis com el Col·legi Teresià de Barcelona, el palau per al Bisbe d'Astorga, i el projecte de missions franciscanes a Tànger entre d'altres, fins a la seva culminació amb l'església de la Colònia Güell, tot això simultàniament amb les obres de la Sagrada Família.
Reus i Barcelona a finals del segle XIX
A més no van faltar entre les seves realitzacions les urbanitzacions i el paisatgisme, com el Parc Güell, la Finca Güell i el jardí de Can Artigas, ni les restauracions, tal el cas de la Catedral de Palma de Mallorca. També hi va haver lloc per a les obres industrials, com la Cooperativa Mataronesa, el celler de Garraf i la Colònia Güell. Un lloc destacat ocupa el disseny de mobiliari i la decoració. En la seva línia d'inspiració en la naturalesa va realitzar tant imitació de models naturals com mobiliari desenvolupat ergonòmicament.
Encara que la major part de la seva obra es troba a Barcelona i rodalies, hi ha importants mostres en altres ciutats espanyoles, com Lleó, Astorga, Comillas i Palma de Mallorca, i hi va haver també projectes no realitzats per a l'estranger, entre els quals cal destacar el d'un hotel per Nova York i les missions de Tànger. Els últims anys de la seva vida els va dedicar Gaudí a estudiar a fons les complexes solucions formals i estructurals del temple de la Sagrada Família que va deixar plasmades en dibuixos, fotografies i maquetes, forma natural d'expressar les seves concepcions.