Un anunci del 18 d’agost de 1925 oferia a la venda una casa projectada per Gaudí. Publicat al diari La Vanguardia amb el títol de «Torre Finca» es venia, amb redacció típica d’aquella època, una propietat «plena d’arbres fruiters variats i saborosos, vinyes diverses, oliveres, horts, etc. en plena producció”. L’edificació es descrivia com a “supèrbia casa-torre”, “feta a tot cost”, “elegant, senyorial, per viure sa, còmode i confortablement”, “enclavada en paratge on ningú ven i tots volen comprar”.
Quina és aquesta casa projectada per Gaudí que segons les dades que aporta la publicació es trobava “a poca distància del tramvia Rabassada i tren elèctric de Sant Cugat”? Això la situa al districte de Sant Gervasi, ja que el tramvia esmentat, desaparegut fa molts anys, iniciava el seu recorregut a l’Avinguda de la República Argentina fins a assolir la Carretera de l’Arrabassada (1), i el tren a Sant Cugat ho feia tal com avui per la Via Augusta.
La referència a una “Casa-torre” construïda amb “material escollit, ferro elegant senyorial” i “envoltada d’altres mansions senyorials” s’ajusta a les característiques de la Torre Bellesguard, edifici projectat i dirigit per Gaudí entre 1900 i 1908 i qu’es troba equidistant uns 800 metres al tramvia i el tren esmentats.
La finca tenia “Gran front a carretera”, l’actual Carrer de Bellesguard on l’arquitecte i els seus ajudants van construir un viaducte de pedra i maó per al seu eixamplament.
L’anunci conté més informació que permet identificar la propietat en venda amb la torre Bellesguard: “terra útil i feraç amb belles pinedes, aigua abundant fresca i rica”. El jardí de Bellesguard projectat per Pedro Ballart Ventura compta amb pins i cedres a més de castanyers d’índies, salzes, palmeres, llorers, baladres i fruiters diversos. (2) L’existència d’abundants fonts d’aigua és coneguda des dels orígens de la finca, al segle XII.
La Casa s’oferia lliure de gravàmens i inquilins, “s’entrega i es pot habitar a l’acte”. És interessant assenyalar que el mateix diari publicava un mes més tard, el 15 de setembre, una breu nota a la secció “De societat” amb el text següent: “Després de romandre llarga temporada a Luchón s’ha instal·lat a la seva senyorial casa ‘Bell -Esguart’—joia del personal art de Gaudí—la senyora vídua de Figueras i fills”. Es feia referència a l’esposa de Joan Figueras, fill de qui el 1900 havia comprat la finca i encarregat l’obra a Gaudí, Maria Sagués.
La Torre Bellesguard. Vista general i detalls. Fotos: Catalan Art & Architecture Gallery (Josep Bracons) / Amontero creativecommons.org CC BY-SA 4.0
Imatges de Bellesguard poc després de l’acabament de les obres. Fotos: Josep Salvany i Blanch, Public domain
Aleshores el terreny mesurava 118.741 m² (3), mentre que la superfície esmentada a l’anunci de venda és de 5 mujades (1 mujada, antiga mida catalana, és igual a 4.896,50 m², és a dir que mesurava 24.482,50 m²), producte de la subdivisió de l’immoble original. Es remarcava la seva condició d’“especulable per fraccionar i edificar xalets” i es descrivia com a “paradís terrenal” per al qual “n’hi ha prou amb només 35.000 duros”, quantitat que suposava “gairebé el preu de la terra pelada”.
Com a dada a destacar, l’autoria de Gaudí s’emfatitzava ressaltant el seu nom amb lletres majúscules, fet que parla del prestigi que gaudia l’arquitecte, la firma del qual aportava un valor especial.
El 1927 nous anuncis al mateix diari oferien la que segurament era la mateixa propietat, amb edificació ara definida com a “tipus Gaudí”, i el seu preu rebaixat a 26.500 duros “per necessitat urgent”.
Aportant més detalls s’explica que formen el jardí: “més de 5000 ceps variats, moscatell, etc, diversos arbres fruiters escollits, peres, pomes, pal sant, nespres variats; cireres, taronges, prunes, etcètera”. S’informa a més que posseeix dos molins elèctrics i galliner, i s’afirma que és una propietat “Per aristòcrates i producció, per arrendar a bon preu i valoritzar”.
Aquests anuncis van ser publicats pel “Sr. Salvá” (en alguns consta com a “Sr. Salza”), amb domicili al Carrer Entenza, 58, Principal, mentre que el 1925 l’immoble era ofert per “Barbicane Co.”, situada al Carrer Tamarit, 103 i dedicada principalment a la venda de cotxes, motos, camions i vehicles en general, com es pot comprovar revisant els anuncis de lèpoca.
Finalment, després de tot aquest procés la Torre Belleguard va ser venuda el 1931.
(1) http://www.autobusesbcn.es/lineas/rabasada.html
(2) Bassegoda Nonell, Juan. El Gran Gaudí. Ed. Ausa. Sabadell. 1989. p. 443
(3) 24 mujades i 4 mundins segons l’escriptura de compra venda