«La casa ha de ser l’estoig de la vida, la màquina de felicitat»
L’arquitecte, urbanista, pintor i escultor Le Corbusier, una de les principals figures de les avantguardes del segle XX, no va ocultar la seva admiració per l’obra de Gaudí, que va conèixer a la seva visita a Barcelona el maig de 1928 per dictar unes conferències. (1) Charles-Édouard Jeanneret, tal el seu nom real, va néixer un 6 d’octubre a Suïssa i es va nacionalitzar francès. En el pròleg d’un llibre dedicat a Gaudí el 1958 va rememorar aquest viatge i la impressió que li va causar la contemplació dels Cellers Güell de Garraf i les obres a Barcelona: «Al Passeig de Gràcia, atreien la meva atenció grans immobles; en el fons, la Sagrada Família … l’esdeveniment Gaudí feia la seva aparició! «. (2)
Le Corbusier acostumava realitzar dibuixos en els seus viatges. Un expressiu croquis de la seva visita a Barcelona (3) analitza la geometria de les escoles de la Sagrada Família, (4) que acompanya amb un esquema constructiu d’una estructura de voltes de maó de pla. (5) Utilitzarà aquest sistema en obres com les cases Jaoul, encara que tan sols seran usats allà com a encofrat permanent de voltes de formigó armat.
La imitació de la signatura de Gaudí adjuntada demostra que li van ser ensenyats plànols de les seves obres, segurament en una visita a el taller on es van conservar fins a la seva destrucció en 1936. Denota així la seva admiració: «Gaudí era un gran artista. Només aquells que commouen el cor sensible dels homes queden i quedaran».
Gaudí a canvi no va tenir una opinió tan favorable sobre els edificis de Le Corbusier i els seus companys de les avantguardes arquitectòniques. D’ells va dir per exemple que «semblen un moll d’estació on han descarregat contenidors». (6) Cal remarcar que en aquesta època es forjava l’etapa més dogmàtica del funcionalisme i el racionalisme, corrents avantguardistes que a l’influx de les escoles alemanya i holandesa feien prevaler la funcionalitat i el utilitarisme.
Malgrat qu’era cofundador del «Purisme», lligat a l’estètica de la màquina, i que la seva fama es va fonamentar en el seu paper d’ambaixador de la «arquitectura moderna», Le Corbusier sempre va entendre l’arquitectura com un art on la bellesa i les emocions juguen un paper fonamental, abandonant poc a poc les posicions rígides per explorar les possibilitats expressives dels materials i abraçar una visió on la llibertat plàstica va guanyar terreny.
La seva famosa definició encunyada cap a 1920 de la casa com «màquina d’habitar» inclou tots els factors al voltant de l’idea d’habitar i no només els espais mínims i les relacions funcionals. «La casa ha de ser l’estoig de la vida, la màquina de felicitat» va afegir ampliant aquest concepte. Notablement s’aproximava al que Gaudí havia enunciat gairebé mig segle abans en el seu escrit sobre «La casa pairal»: la casa ha de ser el lloc on es formin éssers forts i sans i dotats d’enteresa de caràcter.
La referència al maquinisme tenia relació a més amb la seva idea de produir industrialment arquitectura de qualitat, plasmada en el seu projecte de «Maison Dom-Ino», i perfeccionada en la «Maison Citrohan» als anys 1920 que supera els conceptes del funcionalisme radical atorgant als ambients una qualitat espacial capaç de satisfer no només les necessitats bàsiques, sinó també les psicològiques i emocionals.
La Villa Savoye, de Le Corbusier. Exterior i interior. © Fundació Antonio Gaudí
A partir de meitat de segle obres com la capella de Ronchamp o els edificis de Chandigarh van introduir de ple la poètica en el panorama de l’arquitectura de l’»Estil internacional», curiosa expressió encunyada per denominar el que pretenia ser l’absència d’estil. (7) Es va unir així a d’altres que no es van deixar portar per modes com Wright o Aalto qui van posar al centre de l’arquitectura a l’ésser humà i la natura.
Malgrat les grans diferències constructives, expressives, contextuals i filosòfiques entre les obres de Le Corbusier i Gaudí hi ha una similar actitud de respecte cap a les necessitats de l’usuari de l’arquitectura i una vocació de crear fusionant l’útil i el bell. L’art és capaç de superar totes les diferències ideològiques i les intencions propagandístiques i el que queda finalment és la qualitat que encarnen les obres dels grans creadors.
No és casualitat, doncs, que trobem coincidències en alguns dels seus dits. La famosa expressió de Le Corbusier «L’arquitectura és el joc savi, correcte i magnífic dels volums reunits sota la llum» (8) pot ser corresposta per la dita de Gaudí «L’arquitectura n’és el primer art plàstic. Tota la seva excel·lència ve de la llum. L’arquitectura és l’ordenació de la llum.»
Quan Le Corbusier explicava que l’arquitectura és molt més que construcció expressant «Arquitectura és cosa d’art, un fenomen d’emocions, que queda fora i més enllà de les qüestions constructives. El propòsit de la construcció és mantenir les coses juntes i el de l’arquitectura és delectar-nos» (9) deia el mateix que Gaudí: «Construir! Construir Bellesa! Cercar en la naturalesa la imatge de l’misteri i convertir-la en arquitectura».
(1) La Vanguardia. Barcelona. 1928.05.15. P. 10; 1928.05.16. Pp. 6,27 i 28; i 1928.05.17. P. 30.
(2) Prefaci. Gaudí. Gomis, Joaquim i Prats Vallès, Joan. Ed. R. M. Barcelona. 1958.
(3) Le Corbusier. Carnet de viatge C11. 1928.
(4) Encara que també podria tractar-se del desaparegut taller de la Sagrada Família, amb igual sistema de coberta però amb les parets planes enlloc d’ondulades com a les escoles. http://jaumeprat.com/las-otras-pedreres-y-4-un-le-corbusier-posible/
(5) Per la forma i les dimensions podria correspondre a la cooperativa de Gandesa o la de Sant Cugat, ambdues obres de Cèsar Martinell, o a la Masia Freixa de Terrassa, de Lluís Muncunill.
(6) Expressió de Gaudí cap a l’“arquitectura moderna» després de la visita a una exhibició dels projectes per al concurs de Teatre Municipal de Barcelona. Bergós Massó, Joan. Gaudí El Hombre y la Obra. Universidad Politécnica de Barcelona. 1974. P. 135.
(7) Russell-Hitchcock, Henry. The International Style: Architecture Since 1922. W. W. Norton & Co. New York. 1932.
(8) “L’architecture est le jeu savant, correct et magnifique des volumes assemblés sous la lumière”. Le Corbusier. Vers une architecture. Les éditions G. Crès et cie. París. 1924. P. 16.
(9) “L’ARCHITECTURE est un fait d’art, un phénomène d’émotion, en dehors des questions de construction, au delà. La Construction, C’EST POUR FAIRE TENIR; l’Architecture, C’EST POUR ÉMOUVOIR”. Ibíd. P. 9.