La greu pandèmia de Coronavirus que afecta el món en aquests dies ens recorda que la configuració urbanística de Barcelona té molt a veure amb diverses epidèmies de febre groga i còlera qu’es van succeir al segle XIX. Aquestes malalties arribaven per via marítima producte de l’impuls del comerç interoceànic en les albors del que avui anomenem «globalització».
Barcelona, com moltes altres ciutats, creixia envoltada per un cinturó de muralles fent que la densificació augmentés juntament amb els problemes de salubritat. En aquest context es va prendre la decisió d’enderrocar els murs i urbanitzar el terreny circumdant per donar forma a un eixample on la nova edificació gaudís de ventilació i assolellament, a més dels últims avenços en clavegueram i sanejament, per prevenir futures pestes.
Es va encarregar el seu traçat a l’enginyer Ildefons Cerdà, creador de la paraula “Urbanisme”, que va optar per una quadrícula amb amples carrers que es creuen formant els característics xamfrans. Va concebre les parcel·les obertes a cara i contrafront ocupant dues cares del quadrat, i una baixa densitat de població per garantir condicions d’higiene i salubritat.
Malgrat que l’especulació immobiliària va alterar aquesta idea, el traçat es va mantenir i constitueix avui amb la seva quadrícula tot just interromput per singularitats com les avingudes Diagonal i Meridiana una de les principals senyes d’identitat de la ciutat.
Gaudí tenia molt en consideració les idees de l’higienisme. Va idear recursos per facilitar la il·luminació natural i la ventilació dels locals que anticipen el que avui anomenem «sistemes passius» de condicionament. En el text sobre la «Casa Pairal» va deixar expressat el seu pensament: La bona orientació i l’abundància d’aire i llum que no tenen generalment els habitatges urbans, es va a buscar a aquesta infinitat de torres que afortunadament nosaltres també vam començar a tenir pels voltants, donant-s’el cas estrany de tenir la major part de famílies dues torres, i encara cosa més estranya, la que té més condicions és la que s’utilitza menys.
Va atorgar especial importància a l’orientació en funció de les diferents activitats: Les àmplies finestres dels dormitoris miren a l’orient, el despatx i la sala de família al migdia, el menjador d’hivern i les sales de visita al ponent. Resumeix les seves idees en un paràgraf final quan diu que la casa té com a un dels seus objectes: Fer per les seves condicions higièniques que en ella creixin i es desenvolupin éssers forts i robustos.
En 1885, quan es va declarar el còlera, Gaudí es va retirar a la casa del seu amic Francesc Ullar Roca a Sant Feliu de Codines, fins que remetés la malaltia. S’afirma que hi va projectar una taula de menjador per al seu amfitrió i a més li va assessorar sobre una fàbrica tèxtil, tema que Gaudí coneixia molt bé per la seva col·laboració amb la Cooperativa Mataronesa. La fàbrica en qüestió es va construir més tard seguint un altre projecte. Per l’amistat amb Ullar i altres ciutadans de la vila, Gaudí va projectar anys més tard un estendard per l’Orfeó de Sant Feliu, que encara es conserva al museu local.
