El 4 de gener de 1878 Gaudí va aprovar el projecte de revàlida amb què van finalitzar els seus estudis a l’Escola d’Arquitectura de Barcelona. Poc més tard el 15 de març se li va atorgar el títol d’arquitecte. L’examen de revàlida, equivalent a l’actual projecte de fi de carrera, va consistir en el desenvolupament d’un Paranimf universitari. Els professors li van atorgar un «Aprovat per majoria», la més baixa de les qualificacions. Hi pot haver influït en això que el president de tribunal va ser Elies Rogent, director de l’Escola i autor del flamant edifici de la Universitat de Barcelona on funcionava l’Escola d’Arquitectura, que compta amb un paranimf concebut de manera força diferent a el de Gaudí.
El magnífic projecte combinava 2 hemicicles enfrontats coberts amb semicúpules, composició sobre la qual recolzava un templet amb aire neogrec que aportava il·luminació zenital. Es conserven 4 dibuixos. Dos d’ells són seccions i un altre és un plànol de detall, tots aquarel·lats, mostrant la minuciositat amb la qual el llavors estudiant d’arquitectura desenvolupava els seus projectes. Hi ha a més un dibuix de planta.
Els dibuixos conservats de l’paranimf projectat per Gaudí per a la revàlida
Carregats de simbolismes, els plànols deixen veure unes pintures a les voltes-segurament previstes a l’fresc- representant l’entrada triomfal d’un heroi a una ciutat clàssica on multituds el reben com a portador de les bones notícies. És aquest precisament el sentit que històricament es va donar a el terme «Paranimf»: nomenar els que preparen actes agradables i feliços, portadors de bones notícies. El dibuix representa amb gran detall les figures, vestimentes i l’entorn.
Una altra referència clàssica és la rematada del templet que corona les semicúpules, on Gaudí va situar grifons alats en dedicació a Apol·lo, déu de la música i la poesia. També es veuen llegendes amb noms de grans literats, tot això relacionat amb l’ús a què està destinat aquest espai: actes acadèmics, col·lacions de graus, etc.
Feliçment no és aquest l’únic projecte d’estudiant de Gaudí que es conserva. Altres d’aquests extraordinaris dibuixos sobreviuen gràcies al fet que li van ser sol·licitats per l’Escola d’Arquitectura per a una exposició de treballs d’ex alumnes i per fortuna mai li van ser retornats, el que els va salvar de l’incendi a la Sagrada Família de 1936. La majoria van estar perduts fins a la seva casual troballa en la dècada de 1960 quan l’Escola es va traslladar a un nou edifici.
Així, en els arxius de la Càtedra Gaudí de la Universitat Politècnica de Catalunya i gràcies als esforços de qui va ser el seu director durant gairebé 40 anys, Joan Bassegoda Nonell, poden ser admirats també els projectes d’un pati per a la Diputació, una font monumental per a la Plaça de Catalunya a Barcelona, i un Embarcador Reial que en dues versions va presentar Gaudí el 1876 per optar al «Premi extraordinari», encara que finalment el jurat va declarar deserta la convocatòria. Tots ells tenen un notable nivell de desenvolupament dels detalls i alta qualitat de representació.
Un altre molt interessant projecte estudiantil de Gaudí és conegut només per una foto. Es tracta d’una porta per a un cementiri publicada a la biografia de 1928.Finalment es té referències escrites d’altres treballs de curs i alguns croquis que podrien atribuir-se a algun d’ells. Així sabem que en el segon curs va projectar un pavelló per a la Centennial Exhibition de Filadèlfia dins del marc d’una col·laboració de l’Escola d’Arquitectura amb la delegació espanyola a aquesta mostra. En el tercer curs el tema va ser un hospital general de què no es conserva material gràfic i hi va haver també un projecte d’un dipòsit d’aigües que es va construir al Parc de la Ciutadella, que li va valer l’aprovat en Resistència de Materials.
Projecte d’un Embarcador Reial
Se sap per diversos testimonis que Gaudí passava llargues hores a la biblioteca de l’Escola d’Arquitectura consultant textos i estudiant les col·leccions de fotografies. Va enriquir més la seva formació assistint a classes a la Facultat de Lletres. Allí va seguir cursos d’Estètica, Història de l’Arquitectura, Teoria de l’Art i Història de la Filosofia.
A més d’aquests fonaments teòrics, sent estudiant va començar a treballar com a col·laborador amb arquitectes i enginyers en diverses obres, com el Parc de la Ciutadella, el Mercat de Born, el Monestir de Montserrat, la Cooperativa Mataronesa i el projecte d’un tramvia. Aquests variats treballs li van atorgar un bagatge de coneixements tècnics i de l’exercici professional que li serien de gran utilitat en els seus projectes estudiantils i en el desenvolupament de la seva carrera.