Encara qu’està realitzat amb materials que no existien en temps de Gaudí, l’estel reprodueix la forma de 12 puntes que l’arquitecte va pensar per a aquesta peça, que es pot veure al gravat publicat el 1906 on per primera vegada es dóna a conèixer el conjunt del temple. Aquest dibuix mostra l’estel del qual es veuen 9 puntes, ja que les altres 3 que la completen queden ocultes des del punt de vista de la perspectiva.
És destacable la tridimensionalitat d’aquest element que es forma al voltant d’un dodecaedre regular on cada punta de l’estel és una piràmide de base pentagonal en coincidència amb la forma de les cares de la figura central.