Dos arquitectes que van treballar amb Gaudí van néixer el mateix dia, 20 d’abril, amb dos anys de diferència. Es tracta de Josep F. Ràfols Fontanals, el 1889, i Isidre Puig Boada en 1891. Un altre molt proper col·laborador, Joan Rubió Bellver, va néixer el 24 del mateix mes alguns anys abans, el 1870. Aquesta coincidència ens convida a recordar a aquests tres arquitectes que de diverses maneres van formar part de l’entorn de l’arquitecte de Reus, i a fer alguns comentaris sobre com funcionava l’estudi de Gaudí.
El treball amb Gaudí requeria adaptació al seu particular mètode de projectar i dirigir obres, diferent dels seus col·legues. Els plànols redactats per tramitar les llicències d’obra, amb excepció dels primers treballs quan ell mateix delineaba elaborats dibuixos, són senzills i es limiten al mínim per a complir amb la gestió administrativa. En ocasions el resultat final va ser força diferent del qu’es reflecteix en ells.
Gaudí es va basar en el dibuix tècnic après a l’Escola d’Arquitectura com a mecanisme de precisió per transmetre conceptes constructius, però va fer un pas més enllà per superar les limitacions de les dues dimensions passant a treballar amb maquetes a escala. Aquestes eren modelades amb guix, argila, fusta o tela metàl·lica i contenien tots els detalls de la construcció que eren després mesurats i traslladats a la mida real mitjançant una operació de reescalat. El següent pas va ser desenvolupar una maqueta penjant tridimensional amb els pesos a escala, que va poder materialitzar a l’església de la Colònia Güell, tot i que del projecte només es va aconseguir concretar la cripta. Són famoses les fotos d’aquesta maqueta penjant.
Quan van començar a sorgir els encàrrecs importants Gaudí es va recolzar en col·laboradors com Joan Rubió, també de Reus, que el va acompanyar en moltes de les seves principals obres, la Sagrada Família, la casa Calvet, Bellesguard, el Park Güell, la casa Batlló, la restauració de la catedral de Mallorca i la Colònia Güell. En ell delegava part del control de la construcció i el seguiment dels contractistes en temps en que s’acumulava la feina.
Des de 1914, quan es va fer sentir la crisi econòmica produïda per la 1a Guerra Mundial, Gaudí es va concentrar exclusivament en l’obra de la Sagrada Família, molt afectada per la situació. Va ser llavors quan el taller de la Sagrada Família es va nodrir de joves arquitectes i estudiants que van formar un nou grup d’ajudants. Entre ells van destacar Ràfols i Puig Boada.
El primer va ser qui va compilar l’arxiu de Gaudí després de la seva mort, i va redactar la seva primera biografia (1), de gran valor per basar-se en documents que el 1936 van ser lamentablement destruïts. Ràfols es va dedicar més a la investigació i la docència per sobre de projectar arquitectura. Puig Boada per la seva part va continuar treballant a la Sagrada Família arribant a ser director d’obres. Rubió i Puig Boada van fer importants obres demostrant el que van aprendre al costat del mestre, encara que cap d’ells va continuar totalment el mètode i l’estil de Gaudí.
Entre les nombroses obres de Rubió es compten a Barcelona la casa Roviralta, la reforma de l’Escola Industrial, la casa Golferichs, diversos edificis de la Colònia Güell i nombroses construccions a Catalunya, Mallorca, Gijón, Saragossa, etc. Puig Boada va fer diversos edificis a Barcelona i especialment moltea obres religioses en localitats de l’interior de Catalunya.
Puig Boada a més va escriure diversos llibres sobre l’obra de Gaudí, especialment el de 1929 dedicat a la Sagrada Família, no solament per ser la primera monografia dedicada a aquest edifici sinó pel contingut de caràcter tècnic que explica amb detall els pormenors del projecte de Gaudí (2).
Obres de Joan Rubió Bellver
Obres d’Isidre Puig Boada
(1) Ràfols, Josep F. i Folguera, Francesc. Gaudí (1852 1926). Ed. Canosa. Barcelona. 1928 (versió en català). 1929 (versió en castellà). Reeditat en 1952 per Ed. Aedos amb un capítol agregat «Gaudí en 1952». Ed. Facsimil, Claret, Barcelona. 1999.
(2) Puig Boada, Isidre. El Temple de la Sagrada Família. Barcino, Barcelona 1929. Reeditat en castellà el 1952: El Templo de la Sagrada Familia. Síntesis del arte de Gaudí. Ed. Omega, Barcelona. 1952.