El 20 d’abril es recorda el naixement de Joan Miró. El gran pintor i Gaudí tenen moltes més coses en comú que el que a simple vista semblen mostrar les seves obres. Tots dos eren catalans, artistes mundialment reconeguts, innovadors, experimentadors i treballadors incansables. Però més enllà d’aquestes coincidències existeixen entre ells una sèrie de llaços que comuniquen les seves biografies i la seva producció.
Tots dos van assistir a la dècada de 1910 a classes de model al natural al Cercle Artístic de Sant Lluc de Barcelona. Allà al costat de joves estudiants d’art el ja famós arquitecte es va exercitar per millorar el disseny de les escultures de la Sagrada Família. Miró va recordar en un reportatge l’experiència de compartir aula amb algú com Gaudí: «Nosaltres érem uns nois joves i ell un senyor gran, però venia a dibuixar com un de nosaltres. Era un home modest, anava com un aprenent i això diu molt de la seva moral. Era un gran personatge i nosaltres ho sabíem .»
Una altra gran coincidència és que la inspiració en la naturalesa va ser una constant en tots dos artistes. És remarcable que ambdòs descobrissin aquesta fascinació en el mateix entorn: al Camp de Tarragona. Gaudí en la seva infantesa en el paisatge de la seva terra natal, i Miró ja en la seva joventut a la masia de Mont-Roig del Camp que la seva família va adquirir el 1911, on passarà temporades durant bona part de la seva vida.
Notablement una llarga estada que va marcar la seva vocació per la pintura va ser per una malaltia, una cosa semblant al que va forçar a el futur arquitecte a romandre llargues temporades al Mas de la Calderera de Riudoms. Les pintures dels anys previs a l’anada de Miró a París el 1920 recreen imatges rurals i paisatges que recorden la dita de Gaudí: «Amb testos de flors, envoltat de vinyes i oliveres, animat pel cloquear de les gallines, el cant dels ocells i el dels insectes, i amb les muntanyes de Prades a el fons, vaig captar les més pures i plaents imatges de la natura, que sempre és la meva mestra.»
Miró sempre es va sentir atret per una de les tècniques preferides de Gaudí, el trencadís, que va aplicar imitant conscientment a l’arquitecte: En una carta a Josep Lluís Sert el 1960 escriu: «Seria apassionant experimentar amb nous materials locals i incrustacions de materials, com feia Gaudí. «
El trencadís revesteix la gran obra urbana de Miró a Barcelona, «Dona i ocell» (1983), al parc que porta el seu nom. També el mosaic al Pla de l’Ós de la Rambla està inspirat en aquesta tècnica. Poden trobar ressons gaudinians en l’escultura «Lluna, sol i un estel» de Chicago, i en nombrosos murals. Quan estudiava a la realització del mural de la Unesco de París li va dir al seu col·laborador el ceramista Josep Llorens Artigas que entre altres coses buscarien la inspiració «en el gran cercle que Gaudí va fixar al Park Güell.» Idèntica inspiració es pot veure en els murals i escultures del laberint de la Fundació Maeght de Saint-Paul-de-Vence.
El modelatge directe d’objectes va ser una altra tècnica que van compartir tots dos artistes. Miró modelava elements de la natura, com branques i pedres. Gaudí ho va practicar a més en persones i animals, com ho va fer per exemple Rodin.
S’afirma que Miró va dir: «Penso de Gaudí, a qui d’una pedra li neix un camp d’estrelles, amb un crisantem al mig». El 1979 va retre un directe homenatge a l’arquitecte en el conjunt de gravats que va anomenar «Sèrie Gaudí», la composició i colorit evoquen les realitzacions de Gaudí en trencadís i semblen donar materialitat a aquestes paraules.
Finalment va existir un altre fil vinculant entre els dos genis: Miró va ser amic de Joaquim Gomis, fotògraf i amant de l’art que en la dècada de 1940 va editar els Fotoscops, sèrie de llibres d’imatges que entre d’altres temes van retratar la Sagrada Família i l’obra de Joan Miró. Gomis va produir a més una col·lecció de fotografies de les obres de Gaudí de cuidada execució. Va ser el primer president de l’associació Amics de Gaudí el 1952 i entre 1972 i 1975 va presidir la Fundació Joan Miró. Va ser un gran admirador i difusor de l’obra de l’arquitecte quan era majoritàriament menyspreada per la crítica, i un dels artífexs de la seva revaloració des de la dècada de 1950.
Bibliografia
Programa Trazos. TVE-20-4-1978. https://bit.ly/3ai7jv3
Mont-roig, la comprensió del paisatge. Elena Escolar. Fundació Joan Miró. Barcelona. 19-02-2020. https://bit.ly/2KjDboK
Hora Cero Web. 3-9-2019. https://bit.ly/2zbluFn
Dossier de premsa. Exposició. “Miró-Gaudí-Gomis”. Fundació Joan Miró. Barcelona. 8-6/6-10/2019. https://bit.ly/2KhOrSl