Construïda en 1899, és el primer edifici residencial plurifamiliar projectat per Gaudí a Barcelona. És un cas poc freqüent en la seva obra el qual no destaca per noves solucions tècniques ni compositives, sinó per l’exquisida resolució projectual i constructiva utilitzant mètodes tradicionals, l’equilibri formal i decoratiu enriquit amb una dosi de símbols i l’estudi de cada detall. Tot això va motivar que fos la seva única obra mereixedora d’un premi, atorgat per l’Ajuntament al millor edifici de l’any.
Aquí Gaudí va desenvolupar el tipus edilici estès a la Barcelona d’aquells anys: la casa de pisos amb botiga i oficines a la planta baixa i subsòls, l’habitatge del propietari al pis principal (la primera planta), i pisos de renda en les plantes superiors. Alguns anys abans havia assajat aquesta tipologia a la Casa Fernández-Andrés a Lleó, coneguda com la «Casa de los Botines», encara que en aquest cas l’edificació ocupa una illa sencera. La Casa Calvet és l’únic edifici residencial de Gaudí que manté en l’actualitat l’ús pel qual va ser projectat.
L’esquema de la planta és el típic de l’època amb dos habitatges per nivell amb front i contrafront, patis centrals amb l’escala i l’ascensor i dos patis laterals per ventilació. L’estructura s’organitza segons el sistema habitual de façanes portants i crugies longitudinals interiors.
Gaudí va dissenyar a més el mobiliari del pis principal de l’habitatge i el despatx de la societat dels propietaris, un conjunt de cadires, taules i mobles diversos construïts en fusta de roure amb disseny orgànic on forma, estructura i funcionalitat segueixen clarament el dictat de l’ergonomia. També tenen disseny ergonòmic les ferramentes, espiells i tiradors de les portes, que Gaudí dissenyava amb motlles de les seves pròpies mans.
Entre els diversos símbols repartits a la façana de l’edifici destaquen els famosos trucadors de ferro forjat amb forma de creu que al ser accionats colpegen la part fixa amb figura d’insecte, amb un simbolisme molt clar: la creu colpeja el pecat.
La Casa Calvet. Detalls de la façana. Fotos © Fundació Antonio Gaudí
A l’extrem superior de la façana coronant les parets laterals d’aire barroc se situen dues creus de ferro forjat i imatges de Sant Pere Màrtir i dels sants Ginés d’Arles i Genís de Roma, patrons de Villassar, d’on provenia la família. La façana posterior té una interessant composició alternant balcons amb balustrades i tribunes que inclou en els ampits pintures amb el monograma PMC, referència a Pere Màrtir Calvet. Va ser restaurada el 1995.
Mobiliari i ferramentes ergonòmics projectats per Gaudí per a la Casa Calvet
Els plànols de la Casa Calvet
L’expedient administratiu Núm. 6887 de la Comissió d’Eixample conservat en a l’Arxiu Municipal de Barcelona conté uns plànols que coincideixen exactament amb l’obra construïda, fet poc habitual en Gaudí. No obstant això algunes incidències deixen documentat la seva acostumada desafecció a sotmetre’s a la rigurositat de les normes.
Va ser iniciat el 29 de març de 1898 amb la sol·licitud del permís signada per Juliana Pintó vídua de Calvet en nom dels successors de Pere Màrtir Calvet, acompanyant els plànols per construir una casa amb façana al carrer de Casp que en aquells dies tenia assignat el número 52 (a l’octubre de 1910 va ser canviat pel número 48 que llueix al costat de la porta).
El 25 de maig següent un extens informe de l’arquitecte municipal assenyalava que la façana «projecta dues rematades que s’eleven quatre metres sobre l’altura màxima permesa». Va apel·lar després però a un article de les ordenances que autoritzava a sobrepassar aquest límit «amb frontons rectes o corbs, escuts d’armes, atributs i estàtues a condició que siguin només elements decoratius». El Cap de Negociat d’Eixample va contradir l’opinió de l’arquitecte municipal considerant que l’article invocat no era d’aplicació a la zona de l’Eixample, on regien disposicions especials (les «Bases» aprovades a l’abril de 1879 i les seves modificatòries de 1895) qu’estipulaven pels edificis una alçada màxima de 22 metres per sobre dels quals només serien permeses «les caixes de les escales, les cambres sobre els terrats i les torres o miradors» ajustats a determinades altures màximes i separacions.
Va ser així com el 24 de novembre Gaudí i els propietaris van presentar un plànol de la façana de l’última planta amb una modificació consistent a traçar un tall horitzontal sobre el projecte anterior a l’altura de 22 metres. Després dels informes favorables de l’arquitecte municipal i del Negociat d’Eixample i pagats els corresponents drets, el 28 de desembre es va concedir el permís d’edificació.
El 13 de gener següent va ser informat l’arquitecte municipal que l’obra es faria «amb subjecció al que s’estableix pel seu informe de 25 de maig de l’any últim», tot i que en l’escrit de concessió del permís no s’especifica això sinó «Que les obres s’executin en conformitat als plans presentats i amb subjecció al que preveuen les bases aprovades el 25 d’abril de 1879 i articles de les ordenances darrerament aprovades compreses en el capítol XIII de les mateixes «. Mentre tot això era gestionat les obres havien ja començat sense el permís. L’expedient inclou diverses ordres de suspensió datades en els mesos de novembre i desembre que no van ser acatades.
Plànol de la façana presentat el 29-03-1898 i plànol de modificació signat el 24-11-1898. Arxiu Municipal de Barcelona. Detall de la rematada de la façana tal com es va executar. Foto © Fundació Antonio Gaudí
Feliçment tampoc va ser respectada la modificació de la façana, que Gaudí va executar tal com estava prevista en el projecte original d’acord amb el magnífic dibuix incorporat a l’expedient, desatenent un cop més les ordres de les administracions. Amb la concessió per unanimitat del premi que testifica la placa de bronze situada al frontispici l’Ajuntament finalment va convalidar la proposta inicial. Aquesta desobediència de Gaudí ens va deixar la bella façana de la Casa Calvet tal com l’arquitecte la va concebre.
L’expedient inclou els següents plànols:
-Plànol d’emplaçament. Escala 1/500
-Façana: Alçat i secció i detall mur de pati posterior. Escala 1/50
-Planta de Soterranis. Escala 1/50
-Planta baixa. Escala 1/50
-Planta de pisos. Escala 1/50
Tots aquests plànols estàn datats el 29-3-1898
I a més inclou el plànol de modificació de la façana amb data 24-11-1898. Escala 1/50