Antoni Gaudí va néixer el 25 de juny de 1852, fa avui 168 anys. Existeix encara controvèrsia sobre el lloc del seu naixement. Probablement va ser a Reus, d’on era oriünda la seva mare, tot i que també s’afirma que va néixer a la propera localitat de Riudoms, on vivia la seva família paterna.

BlogGauBautismo
Partida de baptisme de Gaudí
Casa Natal-Frente
La casa del Carrer de Sant Vicenç núm. 4, de Reus
Placa casa Gaudí Reus
Placa en la casa del Carrer de Sant Vicenç núm. 4, de Reus

L’únic document existent és la partida de baptisme ja que en aquells dies no existia el Registre Civil. En ella no consta la localitat, cosa que era força freqüent quan el nen era nadiu de el lloc, citant la procedència només en el cas que hi hagués nascut en una altra població. Això dóna suport a la teoria que va ser Reus seva ciutat natal. Diversos documents contenen l’afirmació que Reus és el lloc del naixement, com les constàncies del seu pas pel col·legi dels Escolapis, les instàncies que va haver de tramitar a l’Escola d’Arquitectura, el seu expedient acadèmic, escriptures i el testament de Gaudí. D’haver estat així segurament va ser a la casa de la seva família materna, situada al carrer de Sant Vicenç núm. 4, on una placa col·locada fa alguns anys deixa constància de fet encara que, com hem dit, no n’hi ha una prova concloent. La casa té també façana al carrer de l’Amargura.

Va afegir més confusió al tema, el fet qu’el calendari d’El Propagador de la Devoció de Sant Josep de 1927 afirmés que el naixement es va produir a Reus en una casa del Carrer de Sant Joan.

Arbol genealógico Gaudí
Arbre genealògic de Gaudí. (3)

Davant això hi ha la versió de Riudoms com a bressol de el gran arquitecte. Aquesta es basa en paraules de Gaudí recollides per col·laboradors que es compten entre els més propers com Joan Rubió, Francesc Quintana, Joan Bergós i Josep F. Ràfols, encara que aquest últim en la primera edició de la seva biografia en 1928 assenyalava a Reus.

La veritat és que els seus ascendents per via paterna van viure a Riudoms per moltes generacions dedicats a tasques agrícoles i més tard el seu avi i el seu pare a la caldereria en coure per destil·lats, igual ocupació de l’avi matern de Gaudí. Tenien una casa situada al Carrer del Raval de Sant Francesc, núm. 4, avui recuperada i convertida en museu. També era propietat dels Gaudí la petita casa a les afores anomenada «Mas de la Calderera», que encara existeix tot i que molt reformada. Aquesta casa és igualment assenyalada com el lloc de naixement de Gaudí pels partidaris de la versió de Riudoms.

Casa de la família Gaudí en el Carrer del Raval de Sant Francesc, núm. 14, Riudoms

Amb referència a aquesta controvèrsia Joan Bassegoda suggereix que el fet de no haver pogut portar endavant Gaudí la construcció del seu projecte de façana del Santuari de la Misericòrdia per motius no del tot aclarits, aparentment per la negativa d’alguns veïns per una qüestió de servituds, li va produir cert ressentiment cap a Reus i per això en els seus últims anys repetia ser fill de Riudoms. (1)

Un altre tema que genera certa confusió és com es deia Gaudí: Antoni, en català, o Antonio, en castellà. Hi ha per igual signatures seves amb les dues versions. La partida de baptisme diu que va ser anomenat Antón Plàcit Guillem. I és Antón, o més precisament Don Antón, com li deien els seus col·laboradors. 

Mas de la calderera actual
El “Mas de la Calderera” de Riudoms

Exemple clar és el relat gravat d’una conversa amb el constructor Josep Bayó, qui va treballar en les Cases Batlló i Milà, on sempre es refereix d’aquesta manera a l’esmentar a l’arquitecte. (2)

 

Polèmiques a banda, avui festegem un nou aniversari del naixement d’un gran arquitecte que va deixar per a l’humanitat algunes de les més sublims obres d’art de tots els temps, que tenim la fortuna de conservar i admirar.

(1) Bassegoda Nonell, Joan. Pròleg de Bergós, Joan: Gaudí El Hombre y la Obra. Universidad Politécnica de Barcelona. 1974. Pp. 11-12

(2) Bassegoda Nonell, Joan. La Pedrera de Gaudí. Editores Técnicos Asociados. Barcelona. 1980

(3) Arbre genealògic de Gaudí.  En: Bergós, Joan: Gaudí El Hombre y la Obra. Universidad Politécnica de Barcelona. 1974.Pp. 19