Eusebi Güell Bacigalupi naixia un 15 de desembre. Client i gran amic de Gaudí, la seva identitat d’idees artístiques i la mútua comprensió entre tots dos va donar com a resultat algunes de les millors realitzacions de l’arquitectura de tots els temps. Güell, sis anys més gran que Gaudí, va ser molt més que un empresari d’èxit. Va ser un home culte i format, amb estudis de dret, economia, física, química i mecànica a Barcelona i diverses ciutats europees. La seva passió per les arts i la cultura el va impulsar al mecenatge de literats, pintors, escultors i músics. Estudiós de la cultura grega, van ser constants els seus viatges a la recerca de nous coneixements tècnics i artístics.
La relació amb Gaudí va començar com l’habitual entre un arquitecte i el seu client per transformar-se en una profunda amistat que duraria tota la vida. Tots dos s’entenien perfectament en termes artístics. Güell admirava la capacitat creativa de Gaudí donant-li llibertat per treballar i aquest va comprendre el que necessitava el seu client. Güell era extravertit i bolcat a la vida social i de la seva mà Gaudí es va relacionar amb els industrials que van deixar el segell de l’època a Barcelona. Des de 1906 van ser veïns al Park Güell fins a la defunció d’aquell en 1918.
Eusebi Güell va emprendre nombroses activitats que van abastar l’indústria tèxtil, la banca, els transports i la producció de ciment. A més és destacable la seva participació en política. Va ser regidor de l’Ajuntament de Barcelona, secretari de la Diputació, diputat i senador. El seu interès va radicar en la defensa de l’indústria local en el marc d’un esquema regionalista.
En temps signats per l’agitació social la seva sensibilitat el va impulsar a crear un projecte industrial que va incloure una urbanització amb habitatges que van oferir condicions dignes perquè habitessin els obrers, i dotat de tots els serveis i equipaments per a les seves famílies de manera que tinguessin formació i oportunitats: La Colònia Güell, on Gaudí i els seus col·laboradors van donar forma a un conjunt notable per la seva concepció urbanística, artística i social.
Dues imatges d’Eusebi Güell que van il·lustrar un reportatge publicat a La Esfera, Nº83 (31/7/1915), amb curiosos epígrafs que refereixen a diverses zones del Park Güell com a «el pòrtic del seu palau» o «els jardins de casa seva»
La seva afició a l’art va ser materialitzada en una poc coneguda obra com a dibuixant i aquarel·lista. Aquesta vocació va portar Eusebi Güell a formar part de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona. Coma mecenes d’artistes va donar suport entre molts d’altres a un jove Pablo Picasso. El gran saló del seu palau va ser escenari de vetllades musicals, i al Park Güell van ser freqüents actes culturals de tota mena. Promotor d’activitats culturals patriòtiques, Eusebi Güell va ser un actiu membre de «La Renaixença», versió catalana de les idees romàntiques que van impulsar el sorgiment de la cultura i les idees patriòtiques a l’ample d’Europa. Així va ser impulsor dels «Jocs Florals», certàmens poètics de caràcter nacionalista, entre d’altres activitats lligades a aquest moviment. Això deixarà senyals en diverses de les obres projectades per Gaudí: l’escut de la façana de Palau Güell i el medalló amb les 4 barres al Park Güell en són exemples.
És possible que de no haver existit la relació amb Eusebi Güell l’obra de Gaudí igualment hauria destacat gràcies al desbordant talent de l’arquitecte. Però possiblement no s’hauria desplegat amb la mateixa força sense la llibertat creativa i els recursos que el seu client i amic va posar a les mans, que va tornar amb escreix portant a la immortalitat a el cognom Güell com a senyal d’identitat de les inigualables finca, palau, parc , colònia i cellers que porten el seu nom.