El 1878 Gaudí va dissenyar uns quioscos per als espais públics de Barcelona. Signat el 14 de maig, el plànol mostra en planta i alçat una construcció de ferro i vidre. El sol·licitant, Enrique Girossi, va presentar el dibuix juntament amb una memòria i la instància a l’Ajuntament el 20 de el mateix mes, iniciant l’Expedient núm. 853 de 1877 a 78. Afirmava que la seva proposta de lavabos i urinaris públics amb parades de flors, panells de anuncis i informació pública estava encaminada a «satisfer una necessitat urgent per a la població». Es comprometia a cobrir totes les despeses de construcció i instal·lació dels quioscos, conservar-los i higienitzar-los a canvi d’una concessió de 50 anys després dels quals passarien a propietat de l’Ajuntament. Així mateix sol·licitava la prohibició de que fossin concedides altres llicències similars i la provisió gratuïta de 5 metres cúbics d’aigua diaris per cada quiosc.
La memòria explica més detalls: «un petit però elegant quiosc de marbre, ferro i vidre de 4 metres de longitud per 2,40 de profunditat i 4 d’alçada» amb un «sostre que avançant-sobre la via pública protegeixi del sol i de la pluja pels seus quatre costats als vianants que s’aturin a llegir els anuncis col·locats en les seves llises parets de vidre opac il·luminades internament de nit per gas «. Haurien a la part posterior un urinari d’ús públic i gratuït i a l’interior dos excusats per a homes i un altre per a senyores i un lavabo de pagament. L’espai destinat a venda de flors estaria obert les 24 hores.
L’estructura de columnes de ferro es recolzava sobre un basament de marbre. A un metre d’alçada es situaven uns suports per col·locar testos amb flors que «al mateix temps recullen l’aigua que cau sobre les mateixes en menuda i constant pluja des de la part superior de les columnes». Adossades a les aquestes, per sobre de les canonades de reg, es poden veure els llums exteriors de gas amb forma de gerros, que també tindrien publicitat. Els tancaments serien fins a 1,70 metres d’alçada plaques de marbre de 5 cm. de gruix, i per sobre d’aquestes serien situades vidrieres translúcides destinades a contenir els anuncis. La coberta era de ferro i vidre, resolta en voladís i formant arcs ogivals sobre les portes. Estava coronada per crestería i motius ornamentals metàl·lics.
A la façana principal destacava un gran panell amb un «quadrant de rellotge destinat al públic i que il·luminat de nit es podrà veure a la distància, un baròmetre i un termòmetre a l’aire lliure, i les dades del calendari corresponents a l’any, mes, setmana i dia». Es reservaven espais per a anuncis oficials, correus, ferrocarrils i vaixells. La il·luminació seria per mitjà de llums a gas i per al tancament nocturn van ser prensades unes planxes de ferro «que sortint de la part inferior s’elevarien fins a dalt de l’aparell».
L’alçat és un bell dibuix a tinta acord amb la forma habitual de graficar de Gaudí en la seva primera etapa professional, detallista i minuciós. La façana està abundantment adornada amb els rams de flors per a la venda, entre els quals va dibuixar a més a la florista.
L’expedient va seguir un atzarós procés a causa de les condicions exigides per Girossi. Finalment es va acordar rebaixar el termini de la concessió a 30 anys, limitar la provisió gratuïta d’aigua a 4 metres cúbics diaris per quiosc i exigir un mínim de 12 quioscos en llocs de la ciutat a determinar.
Malgrat que la llicència va ser concedida el 14 de juny els quioscos mai van ser construïts possiblement pel fracàs de Girossi en aconseguir finançament, el que va conduir el 1887 a la retirada de la concessió per incompliment de contracte després de diverses advertències.
Gaudí va fer altres projectes d’equipament urbà per a Barcelona el mateix any 1878: uns anunciadors lluminosos per als carrers de la ciutat encarregats per l’empresari Julio Manuel Carré, tampoc construïts, i els fanals per a passejos i places que li va encomanar l’Ajuntament, 6 d’aquests afortunadament concretats dels quals 4 van arribar als nostres dies.
