El mateix dia 26 d’octubre de 1904, Gaudí va signar els plànols de dues de les seves obres més famoses: el Park Güell i la Casa Batlló. En ambdós casos el procés administratiu va tenir alternatives interessants per subratllar. En el cas de Park Güell es pot dir que va ser la legalització d’unes obres que estaven ja molt avançades. El tràmit de la Casa Batlló per la seva banda es va veure esquitxat d’anades i voltes, intimacions i alternatives diverses, la resolució dels quals va insumir gairebé 10 anys.
El Park Güell va ser concebut, com és ben sabut, com una urbanització privada, tancada i amb accessos controlats, concepte que en aquells dies era d’una novetat tal que segurament va influir en la poca demanda dels terrenys per part de la burgesia barcelonina de llavors a qui estava dirigit l’emprenedoria d’Eusebi Güell.
L’expedient s’inicia el 26 d’octubre de 1904 amb la presentació de la sol·licitud de concessió del permís acompanyant una memòria i els plànols signats per Güell i Gaudí. (1) Després de diverses conformitats burocràtiques, el 30 de gener de 1906 va ser concedit el permís mitjançant un escrit que destaca les condicions higièniques de l’emprenedoria i especifica que totes les obres d’urbanització així com de conservació, l’enllumenat de les vies i la vigilància seran a càrrec del peticionari. A més s’exigia que les construccions a aixecar havien de complir amb tots els requisits de construcció i higiene i satisfer a l’Ajuntament els drets d’edificació.
Al moment de la sol·licitud les obres es trobaven en un estat molt avançat, com queda documentat en diverses publicacions de l’època. (2) Els plànols que van acompanyar la sol·licitud van ser una planimetria esc. 1: 1000; pla de la tanca esc. 1: 500; plantes, seccions i alçats dels edificis de la porta principal esc. 1: 100; i perfils longitudinals de les vies (4 plans). Com a detall curiós les façanes dels pavellons no mostren els famosos ventiladors amb forma de bolets a la coberta que caracteritzen aquests edificis.
Planimetria general i pavellons d’entrada del Park Güell. Plànols signats per Güell i Gaudí el 26 d’octubre de 1904
La Casa Batlló és un cas diferent. Com és conegut es va tractar de la reforma d’un edifici existent. Però no va ser aquesta la primera idea de l’propietari Josep Batlló, qui al gener de 1904 i sense acompanyar cap pla sol·licitava l’enderroc. Se li va requerir especificar els metres de façana, exhibir el permís de construcció de la casa existent i indicar el director de les obres. (3)
Davant d’això el 9 de maig va sol·licitar construir soterranis i baixos, acompanyant un plànol signat per Gaudí, però després va canviar d’idea i el 7 de novembre va desistir de l’enderrocament i va demanar llicència per construir soterrani, cinquè pis, habitacions de servei al terrat i reformar la façana, els baixos i els pisos primer, segon, tercer i quart, segons plànols amb la signatura de Gaudí datats el 26 d’octubre.
Per raons que no queden clares les obres van començar sense el permís i van seguir el seu curs fins que el 30 d’abril de 1906 el propi Batlló va informar a l’Ajuntament la retirada de la tanca per haver conclòs la façana, després de diverses ordres de suspensió de les obres per estar sent executades sense llicència.
Això va donar lloc al fet que l’alcalde demanés un informe sobre si un entresòl i uns quarts al terrat estaven inclosos en la sol·licitud de 1904. Per causes desconegudes la contestació, que va ser negativa, no es va efectivitzar sinó fins al 19 de desembre de 1912. El mateix va passar amb la sol·licitud de Batlló que se li autoritzés llogar els pisos, presentada el 1906. Van passar més de 6 anys fins que el permís va ser concedit, estant pel que sembla els habitatges sense produir renda tot aquest temps segons consta en els documents de 1912, quan es va donar per fi tràmit a la llicència d’obres i van ser pagades les corresponents taxes. El 26 de març de 1913 es va concedir per fi el permís, gairebé 7 anys desprès de l’acabament de les obres.
Els plànols amb la signatura de Gaudí dels dos projectes en són: el projecte de baixos i soterranis (un plànol de planta i secció) de 6 de maig de 1904, i el projecte datat el 26 d’octubre del mateix any per a la construcció de soterranis, pis 5è i habitacions de servei al terrat, i reforma de la façana, baixos i pisos 1r, 2n, 3r i 4t, en 3 plànols de plantes, seccions i façana, tots a escala 1:100.
És interessant observar el pla de la façana, que remata en un capcer i no mostra els balcons de ferro que caracteritzen l’imatge de l’edifici. La torre apareix sense la creu i situada al centre coronant l’àtic, la configuració del qual difereix de la construïda. La secció mostra canvis en el pati central, que no té la coberta d’arcs parabòlics metàl·lics i vidre finalment disposada.
Plànols de plantes i façana i habitacions de servei en el terrat de la Casa Batlló, signats el 26 d’octubre de 1904
De l’estudi d’aquests dos projectes tan significatius en la producció de Gaudí queda evidenciada un cop més la seva poca predisposició a sotmetre’s a les tramitacions administratives i el seu enteniment del projecte d’arquitectura com un procés viu qu’evoluciona a mesura que es va desenvolupant.
La coincidència de qu’els plans administratius de dues de les principals obres de Gaudí portin la mateixa data es pot deure al fet que per aquest temps Gaudí es trobava immers en un munt d’obres, entre les quals la restauració de la catedral de Mallorca l’obligava a absentar-se de Barcelona per llargs períodes de temps, de manera que hi haurà aprofitat una estada a la ciutat per completar aquests tràmits pendents.
(1) Expedient Núm. 2882. Any 1904. Ayuntamiento Constitucional de Barcelona. Comisión de Fomento. Conservat a l’Arxiu Municipal de Barcelona
(2) Per exemple a Butlletí de Centre Excursionista de Catalunya, núm. 84 de gener de 1902, pàg. 40; Bonaventura Bassegoda, Cuestiones artísticas. El parque Güell, en Diario de Barcelona, 14-1-1903, Pp. 567-569; i Sellès y Baró. S. El Parque Güell. Anuarios de la Asociación de Arquitectos de Cataluña. Barcelona. 1903
(3) Expedient Núm. 9612. Any 1904. Ayuntamiento Constitucional de Barcelona. Comisión de Ensanche. Conservat a l’Arxiu Municipal de Barcelona
Article complet a https://bit.ly/2HtpyVH
Les imatges provenen dels expedients conservats a l’Arxiu Municipal de Barcelona
.