Els fanals, en dos models molt similars de 3 i 6 braços, són bàsicament un fust de fosa recolzat sobre un sòcol de marbre. A aquest fust s’ancoren els braços amb les lluminàries, també de ferro colat. Gaudí detalla a la Memòria pormenors del disseny, la construcció, l’execució i fins i tot del manteniment. Quan arriba a l’apartat de l’ornamentació deixa uns paràgrafs molt interessants. Diu Gaudí: «a la sobreabundància ornamental escultòrica es prefereix amb gran encert l’estructura dels materials naturals realçada amb senzills perfils (…) i l’amor a la veritat en les formes i materials, són les qualitats pròpies de l’art seriós i veritable».

Deixa clar llavors que la decoració quedarà concentrada en determinats punts importants i explica el simbolisme que vol atorgar als fanals: «La part de veritable importància ornamental és la rematada del sustentant la forma de la qual sintetitza la tradició de la història de Barcelona». Basat en els orígens de la ciutat i la seva història com a centre comercial proposa el símbol de Mercuri, déu romà del comerç.

Així remata els fanals amb el Caduceu, vara envoltada per dues serps ascendents enroscades i coronada amb un casc amb dues ales. Aquest element segons la mitologia grega va ser regal d’Apol·lo a Hermes i és mundialment reconegut com a representació del comerç. Gaudí descriu en la seva Memòria que aquests elements seran de metall, i la seva policromia inclourà daurats, blaus i vermells. Al centre dels fustes hi ha escuts de Barcelona igualment policromats.

Encara Gaudí les va preveure per a diverses places i carrers de la ciutat, finalment van ser instal·lades només dos fanals de 6 braços a la Plaça Reial, dues més de tres braços al Pla de Palau i dos més d’aquest tipus al Passeig Nacional (avui Passeig Joan de Borbó), desaparegudes. Les de tres braços tenen diferent rematada, presentant dos llangardaixos en lloc de serps. Tampoc compten amb el casc alat.