A la plaça Reial i el Pla de Palau de Barcelona poden ser admirades unes obres de Gaudí que malgrat no tenir el reconeixement universal de què gaudeixen altres obres seves, reuneixen sobrades qualitats per ser valorades. Són els «Fanals per a passejos i places» que va projectar el 1878 per encàrrec de l’Ajuntament, un dels seus dos únics treballs per a les administracions que consta que hagi completat. L’ofici pel qual se li comissionava aquest projecte va ser datat el 15 de febrer del mateix any.
Aquestes peces de mobiliari urbà són notables en molts aspectes: reuneixen bon disseny, funcionalitat, un correcte ús dels materials i les tècniques i durabilitat àmpliament demostrada amb manteniment mínim. No és menys important la seva adaptabilitat, ja que havent sigut projectats com fanals a gas van ser després electrificats. Tot un compendi de condicions per poder assenyalar-les com un avançat exemple de disseny sostenible. Un altre factor qu’els converteix en especials és la llarga Memòria que va acompanyar el projecte, que constitueix un dels pocs escrits en els quals Gaudí explica les seves motivacions projectuals.
Els fanals, en dos models molt similars de 3 i 6 braços, són bàsicament un fust de fosa recolzat sobre un sòcol de marbre. A aquest fust s’ancoren els braços amb les lluminàries, també de ferro colat. Gaudí detalla a la Memòria pormenors del disseny, la construcció, l’execució i fins i tot del manteniment. Quan arriba a l’apartat de l’ornamentació deixa uns paràgrafs molt interessants. Diu Gaudí: «a la sobreabundància ornamental escultòrica es prefereix amb gran encert l’estructura dels materials naturals realçada amb senzills perfils (…) i l’amor a la veritat en les formes i materials, són les qualitats pròpies de l’art seriós i veritable».
Deixa clar llavors que la decoració quedarà concentrada en determinats punts importants i explica el simbolisme que vol atorgar als fanals: «La part de veritable importància ornamental és la rematada del sustentant la forma de la qual sintetitza la tradició de la història de Barcelona». Basat en els orígens de la ciutat i la seva història com a centre comercial proposa el símbol de Mercuri, déu romà del comerç.
Així remata els fanals amb el Caduceu, vara envoltada per dues serps ascendents enroscades i coronada amb un casc amb dues ales. Aquest element segons la mitologia grega va ser regal d’Apol·lo a Hermes i és mundialment reconegut com a representació del comerç. Gaudí descriu en la seva Memòria que aquests elements seran de metall, i la seva policromia inclourà daurats, blaus i vermells. Al centre dels fustes hi ha escuts de Barcelona igualment policromats.
Encara Gaudí les va preveure per a diverses places i carrers de la ciutat, finalment van ser instal·lades només dos fanals de 6 braços a la Plaça Reial, dues més de tres braços al Pla de Palau i dos més d’aquest tipus al Passeig Nacional (avui Passeig Joan de Borbó), desaparegudes. Les de tres braços tenen diferent rematada, presentant dos llangardaixos en lloc de serps. Tampoc compten amb el casc alat.
Com a curiositat cal dir que si bé en el nomenament es parla del «jove i aprofitat arquitecte» en realitat encara Gaudí no estava titulat. Havia aprovat el mes anterior l’examen de revàlida amb el qual va concloure els seus estudis, però el títol d’arquitecte li va ser expedit el 15 de març següent. Més tard en 1888 se li va encomanar la decoració d’un dels salons de l’Ajuntament amb motiu de la visita reial a l’Exposició Universal. Del seu projecte només es va concretar la butaca per a la Reina Regent ja que la resta de la decoració la va executar Lluís Domènech Montaner.
Aquests fanals són magnífics exemples d’equipament urbà que il·luminen i embelleixen els espais públics de Barcelona des de fa més de 140 anys.
Detalls dels fanals de la Plaça Reial i del Pla de Palau. © Fundación Antonio Gaudí