La primera visió del que seria la Sagrada Família de Barcelona un cop acabada va ser el dibuix publicat sota el títol “El somni realisat” el 20 de gener de 1906 al diari La Veu de Catalunya, il·lustrant una pàgina dedicada al temple en construcció amb articles de diversos autors. Aquesta magnífica imatge efectivament representava el que aleshores, i durant dècades, va ser considerat un somni impossible per a alguns i extemporani per a uns altres, encara que fermament consolidat en la fèrria voluntat del gran arquitecte i dels qui el van succeir.
El 20 de febrer passat, la col·locació de l’última peça de la torre de Jesucrist va significar molt més que el final d’una etapa d’obra amb la seva tradicional posada de bandera. Va representar la concreció d’aquell somni que va sobreviure a tota mena de contratemps: quan no van ser les estretors econòmiques va haver de xocar contra els atacs dels puristes de l’estil i de la ideologia, i fins i tot amb un saqueig i un incendi.
Imatges de la col·locació de la darrera peça de la creu de 4 braços que corona la torre de Jesucrist (https://sagradafamilia.org)
Gaudí va partir el 1883 del projecte del seu predecessor, Francisco de Paula del Villar, amb alguns canvis. Els avenços van ser molt lents durant aquells primers anys en què l’afluència de fons no va assolir les expectatives, fins que a principis de la dècada del 1890 va arribar un important donatiu. En aquell temps l’arquitecte havia madurat a més les seves idees, i aquesta nova situació li va permetre desplegar la seva creativitat, concebent una construcció molt més ambiciosa, que ell mateix va qualificar com la superació del gòtic.
Aquest projecte va anar evolucionant en vida de Gaudí. Ressenyar-ho excediria els límits d’aquest article. En els darrers anys, conscient que no acabaria l’obra, l’arquitecte va dedicar els seus esforços a la producció de tot el projecte en un rigorós llenguatge geomètric basat fonamentalment en superfícies reglades guerxes, que va materialitzar en maquetes de guix. El lamentable incendi i destrucció del taller el 1936 va significar un dels cops més durs a la continuïtat d’aquest somni, però no va aconseguir detenir-lo gràcies a la indestructible perseverança dels que van estar llavors al capdavant dels treballs.
La publicació del primer dibuix de la Sagrada Família tal com seria una vegada acabada. La Veu de Catalunya, 20 de gener de 1906
La construcció de la Sagrada Família va ser constantment al llarg del temps objecte de crítiques favorables i negatives. Des de posicions tècniques, ideològiques i artístiques va ser tant enaltit com menyspreat. La creixent fama mundial de Gaudí i la conseqüent afluència de visitants van possibilitar el sostingut avenç de les obres en les últimes dècades, cosa que va cristal·litzar que aquell somni contingut en un dibuix de fa 120 anys sigui avui una realitat, a falta de finalitzar la façana de la Glòria.
La Sagrada Família constitueix un exemple d’experimentació arquitectònica notable on Gaudí i els seus continuadors van aplicar tècniques i mètodes de projecte i construcció d’avantguarda. Davant del debat sobre els criteris d’ornamentació i la intervenció d’alguns artistes, es pot dir que no ha estat traït l’esperit de la Sagrada Família que Gaudí va concebre.
El completament de la grandiosa creu que avui ens observa des dels 172,5 metres d’altura la converteix en l’església més alta del món, i és la fita que fa realitat el somni de Gaudí.