L’espectacular porta de l’Drac de la Finca Güell és una de les millors peces de forja dissenyades per Gaudí. A més de ser l’entrada principal de la finca és part essencial d’un programa simbòlic que materialitza en arquitectura passatges del poema «L’Atlàntida», de Jacint Verdaguer.
El sacerdot i poeta, nascut el 17 de maig de 1845, era l’encarregat d’administrar les donacions d’Antonio López, sogre d’Eusebi Güell, i durant uns anys capellà en els vaixells de la seva Companyia Transatlàntica. Dins de la seva tasca poètica va homenatjar al seu protector i mecenes equiparant-lo a Hèrcules en els versos de l’poema èpic L’Atlàntida, que va obtenir el premi extraordinari als Jocs Florals de 1877.
L’obra, basada en una història mitològica, relaciona a Cristòfor Colom amb les peripècies d’l’heroi grec, qui castigat va haver de realitzar dotze treballs colossals. Un d’ells va ser aconseguir les pomes d’or, fruits d’un arbre que creixia al Jardí de les Hespèrides i que atorgaven la immortalitat. L’arbre era custodiat per tres donzelles i el drac Ladó.
Mitjançant un engany Hèrcules va aconseguir emportar-se els fruits i una branca de l’magnífic arbre, que s’identifica amb el taronger, per als grecs exòtic i inusual per romandre verd tot l’any i fructificar a l’hivern. Amb aquesta branca crearà un nou Jardí de les Hespèrides. En tant Ladó va ser encadenat i convertit en la constel·lació del drac com a càstig per no haver sabut complir la seva missió, i les donzelles en un pollancre, un salze i un om.
Gaudí va donar forma arquitectònica a aquesta història quan Güell li va encarregar unes obres a la seva finca de més de 20 hectàrees situada entre les Corts i Sarrià, en el que llavors eren els afores de Barcelona.1 Gaudí va realitzar diverses reformes a la casa, va redissenyar el jardí i va construir fonts, miradors, picadero i un mur de tancament amb tres portes. Són nombroses les referències al poema L’Atlàntida. Entre la frondosa vegetació hi ha diversos exemplars de pollancres, salzes i oms que simbolitzen les donzelles castigades.
La magnífica porta principal d’entrada està flanquejada per la porteria i la cavallerissa i picador, edificis amb la influència oriental pròpia de la primera etapa de Gaudí. Aquestes construccions incorporen diverses tècniques combinades: pedra, maó a la vista, volta de maó de pla i tàpia.
Destaca la espectacular porta de cinc metres d’ample, realitzada el 1885 al taller de Vallet i Piqué, 2 que combina perfils de ferro, planxes estampades, malles i diversos elements metàl·lics. La part inferior és una retícula de perfils disposats en diagonal units per quadrats estampats amb relleus representant roses. Aquesta trama està tancada per un travesser inferior llis i un de superior que fa de suport del drac estampat amb les mateixes flors a manera de sanefa.
L’anatomia d’aquest la formen perfils corbats coberts de làmines de ferro. El cos es desenvolupa sinuosament fins a rematar en una cua enroscada, i les ales són de malla. El cap mostra la seva boca oberta amb la dentadura afilada i amb la seva llengua bífida estesa de forma amenaçant. Igualment són espectaculars les seves potes amb punxants urpes. La composició es completa amb cadenes que recreen les que segons el mite immobilitzen l’animal. Les fotos antigues permeten veure que els seus ulls, avui buits, van tenir vidres en el passat.
Es diu que el monstre atemoria als transeúntes.3 També es repeteix sovint que a l’obrir la porta el drac movia la seva pota davantera mitjançant un mecanisme avui fora de funcionament. Es va demostrar que això no era més que una llegenda basada en el fet que la porta va estar molt de temps sense manteniment i s’havien afluixat les fixacions d’aquest membre. Un cop ajustats els cargols que el subjectaven el moviment va cessar però no així el relat que és sens dubte atractiu.
La forma d’l’animal segueix aproximadament la disposició de les estrelles de tres constel·lacions de el cel boreal: el cap, el cos i la llengua, la de el Drac, la pota la d’Hèrcules, i la cua seria l’Óssa Menor. Diverses esferes amb pues distribuïdes en la composició representarien estrelles, encara que no totes coincideixen amb la posició dels astros.4
El drac està orientat exactament a al nord, on se situen les constel·lacions esmentades. S’ha dit que això permet que en determinades nits de l’any puguin ser vistes just a sobre del drac de ferro, tot i que s’ha de fer la reserva que el drac de la porta té el cap orientat a l’est i la cua a l’oest, de forma oposada a la disposició de les constel·lacions.
El gran pilar de 10 metres que sosté la porta és de pedra i maons a la vista, coronat per tarongers representats en relleus en una gran peça de pedra artificial, i per sobre se situa l’arbre de les Hespèrides fet d’antimoni amb les seves branques, fulles i fruits. La composició incorpora una inicial «G» molt elaborada inscrita en una altra peça de pedra artificial de forma octogonal.
Una porta per a vianants situada a l’esquerra és una altra excel·lent mostra de l’habilitat de Gaudí per aconseguir resultats impactants a partir d’l’ús de materials econòmics. En aquest cas compon amb barres de ferro quadrades, rectangulars i rodones una magnífica porta amb un timpà que dibuixa la mateixa «G», en aquest cas orientada cap a l’interior. El marc és dels mateixos materials que el pilar, amb una llinda revestida amb peces prefabricades de morter que té relleus vegetals que reprodueixen plantes de cotó, possiblement en homenatge a Joan Güell, pare d’Eusebi, enriquit a Cuba gràcies a aquest cultiu.
Les altres dues portes, a sud i a l’est, van quedar fora del terreny original quan es va traçar la nova trama urbana que va dividir la finca. La porta Sud està conformada per dos cossos simètrics a cada costat de l’entrada construïts amb maons a la vista i coronats amb rajoles de color blanc i verd. La seva porta de ferro forjat es conserva al jardí del Museu Gaudí de Park Güell. Aquesta porta va quedar envoltada per edificis de la Universitat.
La porta Est va ser enderrocada al construir-se la Facultat de Farmàcia en la dècada de 1950 i més tard reconstruïda en escala menor al davant de l’edifici, és de maons i consta d’un arc rebaixat rematat per merlets entre dos pilars que acaben en pinacles. Els merlets i els pinacles estan revestits amb ceràmiques blanques i marrons.
La porta Sud en el seu estat actual i la reconstrucció de la porta Est de la Finca Güell.
Güell i Gaudí van deixar una altra referència a la història de L’Atlàntida a la mitgera del Palau Güell amb una pintura mural de grans dimensions d’Hèrcules camí de el Jardí de les Hespèrides, encarregada a Aleix Clapés. Aquesta imatge ja desapareguda era visible des de La Rambla.
Verdaguer i Gaudí van ser membres de les associacions de excursions barcelonines i van compartir diverses activitats com a actes i visites a monuments.5 L’arquitecte comptava a la seva biblioteca amb exemplars de «L’Atlàntida» i «El Canigó», l’altra obra cabdal de Verdaguer, i valorava molt la capacitat literària de l’escriptor, com va explicar en una ocasió a l’aleshores jove Joan Matamala.6
La porta d’el drac va ser durant 40 anys l’entrada de la Càtedra Gaudí de la Universitat Politècnica de Catalunya, que va tenir com a seu les antigues cavallerisses i el picador entre 1968 i 2008. Allà sota la direcció del Dr. Joan Bassegoda Nonell es va realitzar un important treball de catalogació, investigació i difusió de l’obra de Gaudí.
REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES
1 Bassegoda Nonell, J. El jardín de las Hespérides, en Sarrià. La Vanguardia Española, 18 juny, 1978.
2 El correo catalán. Barcelona. 18 maig, 1885. P. 2.
3 Ràfols, J. F. Gaudí. Ed. Canosa. Barcelona. 1929. P. 48
4 Bassegoda Nonell, J. El gran Gaudí. Editorial Ausa. Sabadell 1989. P. 272.
5 Ibid. Pp. 173-174.
6 Matamala, J. Antoni Gaudí. Mi itinerario con el arquitecto. Editorial Claret. Barcelona.2006.