Gaudí va treure del seu entorn natural i cultural els fonaments del seu art i la seva tècnica. En la seva obra va conciliar els materials i les tècniques tradicionals i modernes, imposant sobre ells la seva particular visió, basada en la comprensió de les lleis naturals i formulada mitjançant una expressió clara i precisa, viva i orgànica. Això el converteix en un dels principals precursors de l'arquitectura sostenible.

Els seus projectes constituïen concepcions totals. Hi ha en els seus edificis una barreja d’exactitud matemàtica, poesia i plàstica, qu’estimula les percepcions i mai deixa indiferent. Tots els components de l'arquitectura es fusionen sabiament. Les habituals diferenciacions entre sostingut i sustentant es difuminnen  i els envolvents es conveteixen en molt més que simples límits dels espais.

Degut al seu esperit inquiet i a la seva imaginació il.limitada Gaudí es va plantejar constants rets. Va ser freqüent el canvi de solucions durant el desenvolupament de la construcció d'un edifici com a producte d'un desitg de perfecció que li obligava a reflexionar permanentment sobre cada detall del diseny. Aquesta actitud li va permetre evolucionar i instalar novess directrius en el procès de diseny com també crear tècniques constructives obtenint solucions innovadores i capdavanteres per al seu tiemps.

Va adoptar en cada cas les solucions tècniques i de disseny apropiades amb la finalitat de condicionar els espais dels seus edificis per allotjar de la manera més adequada les activitats dels usuaris, tot en harmonia amb el eco-sistema: eficaços aïllaments tèrmics, acústics i hidròfugs; estudi de les orientació, forma i distribució de les obertures per tal d’obtenir el màxim rendiment lumínic i tèrmic natural; sistemes de conducció de fluids; acurades solucions ergonòmiques; reciclat de materials i ús de tècniques locals Aquestes particularitats de l'arquitectura de Gaudí són avui característiques fonamentals de l'arquitectura sostenible.