Els plànols de Palau Güell van ser aprovats el 27 de juliol de 1886. Tramitat com a l’Expedient núm. 38-O de la Comissió de Foment, el procés va tenir una incidència quan l’arquitecte municipal va objectar la tribuna de la planta noble tal com estava projectada . La Comissió va contrariar aquesta opinió i va desestimar l’impugnació informant favorablement la concessió de l’permís. (1) Finalment el 23 d’octubre va ser concedida la llicència per a la construcció signada per l’alcalde de Barcelona Francesc de Paula Rius i Taulet, famós per ser l’impulsor de l’Exposició Universal de 1888.
Els plànols aportats, conservats a l’Arxiu Municipal de Barcelona, tenen moltes diferències amb allò finalment construït. Les plantes mostren similar configuració, amb un esquema en què les habitacions envolten el gran espai central, encara que amb una sèrie de canvis, alguns dels quals van exigir replantejar l’esquema estructural.
El més important va ser la supressió de dues columnates que estaven previstes a banda i banda de la gran sala, donant lloc a un dels costats a una magnífica escala principal que arriba fins a la tribuna d’l’entresòl i als pisos superiors, i per l’altre a la reubicació de la capella amb les seves portes directament sobre el saló, a més d’un espai per ubicar l’òrgan.
Aquesta modificació va obligar a Gaudí a replantejar l’esquema de recorregut de les càrregues de la part central de l’edifici. (4) Com a resultatd’això la cúpula presenta juntament amb la seva estructura de suport un desplaçament d’aproximadament 40 centímetres cap a un costat, imperceptible a simple vista i tan sols evidenciat per la forma inusual en què recolza una de les mènsules del nou sistema estructural sobre un dels arcs hiperbòlics. Van ser a més suprimides dues columnes del vestíbul que sembla incomodaven l’ascens i descens des dels carruatges, el que conseqüentment va obligar a Gaudí a reorganitzar estructuralment aquest espai. (5)
Aquests i altres nombrosos canvis funcionals com ara la reubicació d’escales, lavabos i cambres de servei i la inclusió de l’ascensor entre d’altres, van ser evidentment decidits amb l’obra ja en marxa per adequar la funcionalitat del palau.
La façana igualment mostra diverses modificacions respecte de la qual va ser dibuixada en el pla, destacant la forma de la tribuna i els frontons de la rematada, que trenquen la balustrada recta del projecte.
Els arcs bessons d’entrada van mantenir el seu perfil que segueix una corba de complicada geometria: la corba Rankine. (6) Aquests arcs van ser segurament un dels motius principals del projecte com a distintiu de modernitat associat a la imatge que desitjava transmetre el propietari amb la seva gran obra. (7)
Gaudí va desplegar en aquesta façana un subtil joc d’asimetries amb una composició on es contrapesen els buits i els plens, els elements sobresortints i la relació amb els edificis veïns.
El Palau Güell és sense dubte una de les millors realitzacions de Gaudí, amb una clara idea conceptual i infinitat de detalls d’alta qualitat de disseny i execució. Aquest edifici va encarnar el seu pas a la maduresa com a arquitecte i va consolidar la unió de mutu enteniment i amistat entre l’arquitecte i el seu client, iniciada alguns anys abans amb un projecte de pavelló de caça al Garraf, no construït, i amb les construccions a la Finca Güell. D’aquesta rica relació resultarà la concreció d’altres obres mestres en els anys successius: els cellers Güell, el Park Güell i l’església de la Colònia Güell.
Article complet en: https://bit.ly/2P0q4Lf
(1) Catàleg en línia de l’Arxiu Municipal de Barcelona.
(2) Foto: Diputació de Barcelona @diba
(3) Foto: Fundació Antonio Gaudí
(4) GONZÁLEZ MORENO-NAVARRO, JOSÉ LUIS. Understanding historical structures: Gaudí and the Palau Güell. ClMNE, Barcelona. 1998. Pp. 222-226.
(5) GONZÁLEZ MORENO-NAVARRO, JOSÉ LUIS i CASALS BALAGUÉ, ALBERT. La insondable organización constructiva del Palacio Güell de Barcelona, obra de Antoni Gaudí. Actas del Cuarto Congreso Nacional de Historia de la Construcción, Cádiz, 27-29 gener 2005, SEdHC, Arquitectos de Cádiz, COAAT Cádiz, 2005. Pp. 516-517.
(8) GONZÁLEZ MORENO-NAVARRO, ANTONI. Método y criterios en la restauración del Palau Güell de Barcelona. Informes de la Construcción, Vol. 45 núm 428, novembre/desembre 1993.