Un 8 de juny naixia Frank Lloyd Wright, considerat el creador de l’arquitectura orgànica. Va ser qui el 1939 per primera vegada va utilitzar aquest terme (1), però aquesta manera de crear arquitectura va ser materialitzada dècades abans per ell mateix i per Gaudí.
En els primers anys de segle XX tots dos construïen basant-se en els mateixos principis malgrat que a primera vista poc semblen tenir en comú les sinuoses formes gaudinianes d’aquell temps amb les superfícies planes amb que generalment componia Wright. Les obres d’aquests dos genis van sintetitzar forma i funció, envoltant i contingut incorporant la llum com a agent de disseny, i van guardar idèntic respecte per les propietats i expressivitat dels materials. I per sobretot van comprendre que les qualitats dels espais en són l’objectiu fonamental de l’arquitectura.
No consta cap contacte entre ells tot i haver compartit fama a la mateixa època, quan una gira el 1909 va donar a conèixer l’obra de Wright a Europa. La de Gaudí ja era respectada i admirada, encara que una mica incompresa en la seva essència.
Tots dos arquitectes van veure en la naturalesa la seva inspiració. Gaudí escrutant les seves lleis per construir en harmonia amb elles. «La natura és la meva mestra», deia. Wright tractant-la amb respecte i amor. No en va deia que l’art és un descobriment i desenvolupament de principis elementals de la natura en belles formes aptes per a l’ús humà. «La naturalesa és el nostre llibre de referència i d’ell hem d’estudiar i aprendre».
En les seves definicions de l’arquitectura orgànica semblen llegir-se explicacions de les creacions de Gaudí: «Integració, o fins i tot la veritable paraula ‘orgànic’, vol dir que res té valor llevat que estigui naturalment relacionat amb el tot, a l’adreça d’un objectiu vital i que sigui una veritable part d’una entitat».
Deia Wright que un edifici és un organisme només si està d’acord el seu exterior amb el seu interior i tots dos amb el caràcter i naturalesa del seu propòsit, procés, lloc i temps. Afegia: «S’incorporarà llavors la naturalesa del lloc, els mètodes amb els quals es construeix, i finalment el conjunt -del nivell inferior a la coberta, des de la terra al cel serà adequat al seu propòsit.» (4)
En les obres de Wright l’espai flueix sota una llum que modela, qualifica i defineix ambients. Interior i exterior formen una unitat no només visual sinó contextual, vital, en resum, orgànica. «Jardí i edifici poden ser un. En una bona estructura orgànica es fa difícil dir on acaba el jardí i on comença la casa».
Es pot dir exactament el mateix de moltes de les obres de Gaudí, que fan realitat altres frases del seu col·lega nord-americà: «La forma segueix a la funció? Sí, però el que importa més ara és que la forma i la funció són una».
Tots dos van establir les bases d’una nova concepció que va seguir diversos camins en la seva maduració al llarg de decennis per cristal·litzar en les actuals corrents de respecte a l’entorn materialitzades en l’arquitectura sostenible.
(1) Wright, Frank Lloyd. An Organic Architecture: The Architecture of Democracy. London: Lund, Humphries & Company, Limited, 1939.
(2) Foto: U.S. Library of Congress, Highsmith Archive. Reproduction Number LC-DIG-highsm-04261, Public Domain. https://commons.wikimedia.orgwindex.phpcurid=12022348
(3) Foto: CC BY-SA 3.0 https://commons.wikimedia.orgwindex.phpcurid=555669
(4) Wright, Frank Lloyd. A Testament. New York: Horizon Press, 1957.
(5) Foto: Daderot – Own work, CC0,https://commons.wikimedia.orgwindex.phpcurid=29163815
(6) Foto: Fundació Antonio Gaudí
(7) Foto: Sailko – Own work, CC BY 3.0 https://commons.wikimedia.orgwindex.phpcurid=63746180
(8) Foto: Bob Aronson – Own work, CC BY-SA 4.0 https://commons.wikimedia.orgwindex.phpcurid=62596918
(9) Foto: Fundació Antonio Gaudí
(10) Foto: Lykantrop – Own work, Copyrighted free use, https://commons.wikimedia.orgwindex.phpcurid=3678159