Donat el petit nombre d’imatges existents de l’arquitecte Gaudí, és interessant ala visió d’unes fotografies preses durant la seva obra per a les visites del rei Alfons XII, la seva família i la seva cort a Comillas, Santander, durant els estius de 1881 i 1882.
Les fotos van ser preses per Leandro Desages per a un àlbum fet per enregistrar aquells dies extraordinaris. En diverses de les fotografies van posar els arquitectes, tècnics i treballadors enviats a Comillas a petició de l’amfitrió, Antonio López, que van treballar en les diverses construccions muntades per als esdeveniments, algunes d’elles efímeres, per convertir la seva ciutat natal en un escenari digne d’un esdeveniment tan important.
Antonio López, propietari entre d’altres de la Companyia Transatlàntica, que durant dècades va tenir la concessió de correu entre Espanya i les colònies americanes, així com línies cap a les Filipines i països africans, s’havia proposat afegir valor i prestigi a la seva ciutat natal de Comillas, fins aleshores una petita ciutat a la costa cantàbrica, per convertir-la en el balneari d’estiu de les classes riques d’Espanya, i també en un centre d’estudi de primera classe. Amb aquest objectiu, va encarregar a Joan Martorell, un arquitecte de Barcelona amb qui Gaudí va col·laborar en aquells anys, la construcció de l’edifici del Seminari Major, així com el palau de residència i la capella-panteó de la seva família.
El projecte del mobiliari d’aquesta capella va ser delegat per Martorell al seu jove col·laborador, que també va ser encarregat de dissenyar el magnífic quiosc per al descans i gaudi de la parella reial i la seva família, situat als jardins de la Casa de Ocejo. Era una construcció remarcable de ferro, fusta, vidre i teixits, una de les particularitats de la qual era la profusió de campanes de vidre i esferes metàl·liques que sonaven quan es balancejaven amb la brisa marina.
Per garantir la realització d’aquesta enorme empresa, López va enviar uns tres-cents arquitectes, artistes i artesans de Barcelona i Santander, sota les ordres dels catalans Oriol Mestres i Cristóbal Cascante. Aquest últim, company de classe i amic de Gaudí, també era col·laborador de Joan Martorell, qui va ser igualmente convocat per participar en les tasques.
Desages va registrar la visita reial de 1881 en un àlbum amb 26 fotografies, avui dipositats a la Biblioteca del Palau Reial i formant part del Patrimoni Nacional d’Espanya. En dues de les fotografies en qüestió és possible observar un personatge que s’assembla molt al gran Antoni Gaudí, així que és plausible conjecturar que realment seria ell mateix, tenint en compte que està documentat que formava part d’aquell seguici.
Grup de persones posant davant de la Casa de Ocejo. El primer a la dreta i col·locat de perfil sense mirar la càmera és molt probablement Gaudí. Imatge 10191572. Biblioteca del Palau Reial, Madrid, Patrimoni Nacional, FOT/365
Primer analitzarem la fotografia registrada amb el número 10191572 al Catàleg Nacional del Patrimoni: hi veiem un grup de 28 persones posant davant la Casa de Ocejo. Els diversos vestits suggereixen que entre ells hi havia arquitectes i artistes posant junts als treballadors. El personatge que es veu a l’extrema dreta és sens dubte el nostre gran arquitecte. La seva constitució física i els seus trets deixen poc lloc a dubtes.
Observem Gaudí vestit amb un vestit i armilla, d’una butxaca de la qual penja la cadena d’un rellotge, i cobrint-se el cap amb un gran barret que el protegeix dels raigs del sol d’estiu càntabric. Se’l veu de perfil i sense mirar la càmera, com faria dos anys més tard en una altra foto de grup, la coneguda imatge presa al claustre de la Catedral d’Elna (França) pel grup d’excursionistes de l’Associació Catalana d’Excursions Científiques.
Una comparació entre el perfil del rostre del personatge de la foto i el de Gaudí a la molt famosa fotografia de la processó del Corpus Christi de 1924 a Barcelona (reflectida) sembla dissipar qualsevol dubte sobre la seva identitat.
La segona foto és la catalogada amb el número 10191573. Mostra un grup d’aproximadament 38 homes posant sota un arc que, segons les descripcions, estava a prop de la casa d’Antonio López. Aquí veiem el mateix personatge de la foto anterior, aquesta vegada de front i al centre de l’escena. Un cop més, la figura i els trets de Gaudí són clarament reconeixibles. Porta la mateixa roba, però en aquest cas no porta barret, tot i que mostra el detall curiós de la seva barba amb la barbeta rapada.
Tot i que se’l veu incòmode en aquesta posició central, denota companyonia amb els seus col·legues, que li posen els braços a les espatlles. A la seva esquerra hi ha la mateixa persona que a la foto anterior és també a prop, amb vestit i armilla i amb un petit barret, que podria ser el seu amic i company Cristóbal Cascante, a jutjar per certs trets en comparació amb l’única imatge que coneixem d’ell. Aquesta actitud de confiança i complicitat amb els seus col·legues i treballadors coincideix amb les ressenyes de la personalitat de Gaudí, un home de tracte afable, cordial amb els seus col·laboradors i amant de la bona conversa i l’humor senzill.
Grup sota l’arc construït amb branques, arbustos i llavors prop de la casa d’Antonio López. De front i al centre de l’escena es pot distingir Gaudí. Imatge 10191573. Biblioteca del Palau Reial, Madrid, Patrimoni Nacional, FOT/365
En una tercera fotografia de l’àlbum, es poden veure unes cinquanta persones sota un altre arc que, segons testimonis, hauria estat projectat per Cascante, format per panotxes de blat de moro i «tortas de borona» —pa tradicional de blat de moro del nord d’Espanya—, que compon un arc semicircular proporcionat amb grans contraforts. Tot i que la foto és una mica borrosa, ens permet deduir que qui sembla ser la mateixa persona que hem identificat com a Gaudí, i la que s’ha suposat que és Cristóbal Cascante, tornen a situar-se al centre de l’escena.
En conclusió, i basant-se en tot el que s’ha explicat, es pot assegurar amb un alt grau de certesa que la persona indicada a les dues fotografies analitzades és Antoni Gaudí, durant la seva participació en el projecte i execució de les obres amb motiu de la visita del rei Alfons XII i la seva cort a Comillas aquell estiu de 1881.
Aquest article és un resum dels publicats a la revista Trépanos, núm. 22, Any 7, juny-setembre 2026 https://trepanos.es/2026/05/28/dos-posibles-fotos/ i a https://www.academia.edu/173627440/DOS_POSIBLES_FOTOS_DE_GAUDÍ
